La investigació ha revelat les qualitats dels videojocs en el tractament habitual del control del coll i de la postura dels infants amb gran afectació motora.

La Càtedra d’Innovació en Noves Tecnologies Aplicades a la Salut de la Ramon Molinas Foundation (CINTAS-RMF) ha finalitzat. L’estudi observacional patrocinat per la RMF, iniciat a l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús i continuat al Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle, ha conclòs que l’ús terapèutic de videojocs és una eina de gran interès per augmentar l’adherència al tractament i a la participació dels infants amb paràlisi cerebral severa, tant en l’àmbit familiar com en l’àmbit social. En aquesta tessitura, els investigadors consideren necessària la introducció constant de jocs nous per mantenir la motivació del pacient, així com la inclusió de les noves tecnologies com a eines terapèutiques.

L’objectiu principal de l’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de Convives con Espasticidad, ha estat comprovar si hi havia una millora del control motor cervical utilitzant exercicis basats en videojocs dinàmics. Segons es desprèn de la investigació, que s’ha dut a terme al domicili dels participants, s’han trobat diversos avantatges en la inclusió de videojocs en el tractament habitual. La possibilitat de realitzar repeticions de tasques de manera funcional, la sensibilitat millorada a través d’estímuls visuals, auditius i en ocasions tàctils, el baix cost de les consoles comercials i, sobretot, el valor afegit de la motivació sobre l’aprenentatge motor dels nens, són algunes de les qualitats dels videojocs en aquesta tipologia de tractaments.

El doctor Sergio Lerma, investigador principal de l’estudi i degà de la Facultat de Ciències de la Salut del CSEU La Salle, ha assegurat que “aquest tipus de teràpies proporcionen resultats positius pel que fa a la millora de l’equilibri, el control motor i el rang de moviment a nivell cervical”. Poder jugar des del domicili i sense supervisió fomenta que la família estigui més integrada amb el nen, permetent passar més temps d’oci junts. No obstant això, com ha assenyalat Lerma, “tot i que el videojoc es pot fer servir des de casa sense supervisió, sempre ha d’estar monitoritzat per un professional que estigui alineat amb els objectius buscats en la seva teràpia habitual”. Lerma ha advertit que “els videojocs no poden substituir les teràpies convencionals actuals, però aquestes teràpies sí podrien veure’s beneficiades per la introducció de videojocs gràcies al seu efecte motivacional, tenint sempre en compte l’edat com a factor influent en els resultats d’aquesta adherència als jocs”.

Una de les participants en la investigació és la Jimena. Ella tenia un baix control cefàlic i de tronc però “a l’iniciar els seus exercicis va començar a moure’s millor i a descobrir que podia incorporar-se cap endavant”, ha afirmat la seva mare, Carmen Martínez. Per a elles l’experiència ha estat molt gratificant perquè, com ha recordat la Carmen, “jugar és la millor manera que els nens aprenguin i vegin la rehabilitació com un joc que els diverteix i els ajuda”. Ha passat un temps des que la investigació va finalitzar però la “Jimena no ha perdut les habilitats adquirides”, ha destacat la Carmen titllant-ho de “gran èxit”. Ara el seu desig és que es desenvolupin altres videojocs “relativament senzills per utilitzar també a casa”.

Els nens i els adolescents amb paràlisi cerebral presenten nivells més baixos de participació social en les activitats d’oci. Segons la Classificació Internacional del Funcionament (CIF), “la participació és un factor essencial que es desenvolupa a través de la mobilitat, el joc i la interacció social”. Per aquest motiu, Claudia Tecglen, presidenta de Convives con Espasticidad, ha destacat que “el joc és clau per a la felicitat i el desenvolupament dels infants”. Un dels objectius de la investigació era que els nens greument afectats milloressin el control del cap i del tronc a través de l’ús dels videojocs. D’aquesta manera, “no només s’aspira a millorar la seva funcionalitat sinó també la seva participació social”, ha assegurat.

L’increment de l’adherència al tractament a través de l’ús de les noves tecnologies i del joc està demostrat científicament. Per aquest motiu, des de Convives con Espasticidad i des de la Ramon Molinas Foundation coincideixen a destacar la necessitat de conscienciar als pares en la introducció d’aquests elements com a eina terapèutica. “Les noves tecnologies formen part de la nostra vida. En molt poc temps hem estat testimonis de grans canvis que han afectat molts aspectes del nostre dia a dia”, ha reflexionat Xavier Cortés, director de la Ramon Molinas Foundation. Cortés, que agraeix la feina feta per l’equip del doctor Sergio Lerma, ha destacat l’impacte de “desenvolupar, adaptar i fer servir noves tecnologies amb la finalitat de promoure l’autonomia personal i de millorar la qualitat de vida dels infants amb paràlisi cerebral” .

La paràlisi cerebral es considera una de les causes més comunes de discapacitat infantil, amb una prevalença d’entre 1,5 i 2,5 casos per cada 1.000 nens nascuts a Europa. A l’Estat Espanyol hi ha 81.400 persones amb paràlisi cerebral.

 

Més informació a Formació i investigació.

 

Enllaços d’interés:

Pàgina web del Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle.

Pàgina web de l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús.

Pàgina web de Convives con Espasticidad.