Organitzador: Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle.
Entitats col·laboradores: Ramon Molinas Foundation, Convives con Espasticidad i Werium Assistive Solutions.
Calendari d’implementació: 13/07/2018 – 12/07/2019.
Programa d’investigació per generar una nova estratègia de recuperació en infants i adolescents amb paràlisi cerebral gràcies als videojocs
La Càtedra d’Innovació en Noves Tecnologies Aplicades a la Salut de la Ramon Molinas Foundation (CINTAS-RMF) és un programa d’investigació executat pel Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle de Madrid que té la finalitat d’analitzar els beneficis clínics derivats de l’ús dels videojocs en infants i adolescents amb paràlisi cerebral. Patrocinada per la RMF i amb la col·laboració de Werium Assistive Solutions i Convives con Espasticidad, la iniciativa té l’objectiu de generar una nova estratègia de recuperació del control del moviment del coll, del tronc i de la postura en nens i adolescents amb gran afectació motora.
L’estudi té el seu origen en una investigació patrocinada per la RMF i executada per l’Hospital Infantil Universitario Niño Jesús que va analitzar l’ús terapèutic de videojocs en infants amb paràlisi cerebral. Realitzada pel doctor Sergio Lerma, la investigació va emprar un dispositiu de mesura inercial desenvolupat pel Grupo de Bioingeniería del Consejo Nacional Español de Investigación en Ciencias (GBIO-CSIC) que integrava un acceleròmetre tridimensional, un giroscopi i un magnetòmetre 3D. El mecanisme, comercialitzat per Werium Solutions amb el nom d’ENLAZA, va ser capaç de mesurar l’acceleració causada pel moviment i la gravetat, la velocitat angular i el camp magnètic terrestre dels nens que van participar en l’estudi mentre jugaven a videojocs. La interfície va recopilar automàticament paràmetres cinemàtics com l’orientació, la velocitat angular i l’acceleració, dades que es fan servir per identificar els moviments involuntaris i la postura de les persones amb paràlisi cerebral[1]. L’estudi, que es va realitzar en un entorn clínic, va concloure que l’ús dels videojocs pot provocar millores en el desenvolupament dels infants amb paràlisi cerebral severa.
Durant la Càtedra CINTAS-RMF, un equip del Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle liderat pel doctor Sergio Lerma i Werium Assistive Solutions desenvoluparan dos videojocs i habilitaran un sistema d’utilització dels mateixos que tingui aplicació en el maneig dels trastorns del control motor de la columna cervical en nens i adolescents amb paràlisi cerebral. Els videojocs es crearan tenint en compte els resultats de la investigació prèvia facilitant, d’aquesta manera, que la progressió en el joc millori el control motor de la columna cervical dels participants. Després de la seva creació, el Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle cedirà els videojocs i els dispositius d’interacció amb l’ordinador a 20 nens i adolescents amb paràlisi cerebral perquè puguin jugar amb ells amb la finalitat d’estudiar els beneficis clínics derivats del seu ús en un entorn no clínic. De la mateixa manera, es cedirà a escoles i a hospitals.
Explorar els canvis en la qualitat de vida relacionats amb la salut de les persones amb paràlisi cerebral, l’objectiu final de la investigació
Les persones amb paràlisi cerebral sovint tenen una postura corporal anòmala. Solen presentar un control cefàlic deficient amb una certa tendència a deixar caure el crani cap enrere, cap endavant o cap a un dels dos costats del cos. Aquesta part de l’organisme humà és la responsable de l’orientació direccional dels sentits especials i els seus moviments estan influïts per la informació que aquests proporcionen. D’aquesta manera, els trastorns dels sentits especials poden conduir a moviments de cap inusuals i els trastorns del moviment del cap poden forçar condicions excepcionals sobre els sentits especials[2].
Maximitzar el control del crani per tal de millorar la postura del cap o reduir aquestes anomalies és important per raons funcionals i per esmenar algunes condicions secundàries relacionades amb la salut i la interacció social. Per exemple, en un infant amb paràlisi cerebral l’alineació i l’estabilitat de les estructures orals per la deglució pot veure’s compromesa pels patrons del to muscular i dels moviments irregulars. El funcionament oral eficaç per la correcta alimentació s’inicia amb l’obtenció d’una millor estabilitat del cap per optimitzar el control de la mandíbula[3].
L’objectiu del programa és investigar l’impacte de l’ús dels videojocs en la posició anòmala del cap i del tronc, analitzar el moviment cranial dels nens i dels adolescents amb paràlisi cerebral i explorar els canvis en la qualitat de vida relacionats amb la salut dels participants.
El Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle, Werium Assistive Solutions i Convives con Espasticidad, les tres organitzacions que participen en la investigació
El Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle de Madrid es va constituir el 1948. Des del 1978 es troba adscrit a la Universidad Autónoma de Madrid i atorga títols universitaris homologats i oficials. Actualment, el centre desenvolupa tres grans àrees de coneixement: Ciències de l’Educació, Ciències de la Salut i Gestió i Tecnologia. El Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle investiga i experimenta constantment noves formes de propiciar un aprenentatge més eficaç, durador i vàlid per a situacions futures que els alumnes es trobaran i per aquest motiu fomenta la contínua renovació metodològica.
Werium Assistive Solutions, d’altra banda, és una empresa que va néixer del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) l’any 2015. La companyia promou les tecnologies emergents amb la finalitat d’oferir oportunitats per crear solucions innovadores, de baix cost i de fàcil ús perquè serveixin com a eines de suport al personal clínic en l’àrea de la fisioteràpia.
Finalment, Convives con Espasticidad és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2008 que promou l’autonomia personal, la formació i la inclusió social de les persones que conviuen amb espasticitat gràcies als beneficis que aporten les tecnologies de la informació i la comunicació. L’espasticitat és un trastorn motor associat a múltiples malalties i discapacitats. Entre elles destaca un tipus de paràlisi cerebral denominada ‘espàstica’. De totes les classes de paràlisi cerebral és la més comuna i té una incidència superior al 90% entre la població infantil que pateix aquest trastorn.
La paràlisi cerebral, la causa més comuna de discapacitat física greu de caràcter permanent en la infància
La paràlisi cerebral és un trastorn permanent del desenvolupament psicomotriu que causa una limitació de l’activitat de la persona afectada. És un trastorn irreversible però no degeneratiu. És a dir, acompanya als afectats durant tota la seva vida tot i que no s’agreuja. No obstant, les persones amb paràlisi cerebral solen tenir altres problemes que requereixen tractament. Tot i que no existeix cap cura per la paràlisi cerebral, és possible aconseguir un cert grau de desenvolupament en les àrees motores, cognitives, lingüístiques i socials gràcies a l’estimulació i a l’aprenentatge.
La paràlisi cerebral és la causa més comuna de discapacitat física greu de caràcter permanent en la infància. Les lesions que la provoquen es poden adquirir des del període fetal fins als quatre anys de vida d’un infant. Aquest trastorn afecta entre dos i tres nascuts de cada mil, segons els registres de la Surveillance of Cerebral Palsy in Europe (SCPE)[4]. A Catalunya hi ha més de 14.000 persones amb aquest trastorn. Se’n registren el mateix número de casos, entre dos i tres per cada mil nounats, que la mitjana europea recollida per la SCPE. Aquest fet implica la detecció d’entre 120 i 150 casos nous cada any. A l’Estat Espanyol hi ha 81.400 persones amb paràlisi cerebral.
Enllaços d’interès:
Pàgina web del Centro Superior de Estudios Universitarios La Salle.
Pàgina web de Werium Assistive Solutions.
Pàgina web de Convives con Espasticidad.
[1] Raya, E. Rocon, R. Ceres, J. Harlaar and J. Geytenbeek. Characterizing Head Motor Disorders to Create Novel Interfaces for People with Cerebral Palsy. IEEE International Conference on Rehabilitation Robotics 2011.
[2] Gresty, M. and Halmagyi, G.M. Abnormal head movements. Journal of Neurology, Neurosurgery, and Psychiatry, 1979, 42, 705-714.
[3] F. Redstone; J. F. West. The Importance of Postural Control for Feeding. Pediatric Nursing. 2004;30.
[4] Johnson, A. Prevalence and characteristics of children with cerebral palsy in Europe. Develop-mental Medicine and Child Neurology 2002, 44,9, 633.