Eva Vinyets, participant del Programa de Voluntariat de la RMF, relata la seva experiència al Senegal.

“Aquell que vol viatjar feliç, ha de viatjar lleuger”

 Antoine de Saint-Exupéry, cita d’El Petit Príncep.

“El temps transcorre ràpid. Fa un mes vaig tornar del Senegal, un viatge que va parar el meu temps durant dues setmanes. De nou a casa, veient les fotografies, revisant els records i intentant ordenar els meus pensaments, reflexiono sobre el viatge.

A principis d’aquest any, quan la Ramon Molinas Foundation em va brindar l’oportunitat de col·laborar amb Catalunya-Casamance no vaig arribar a imaginar l’impacte que suposaria per mi. Recordo que vam parlar dels diversos projectes educatius i de desenvolupament que l’entitat duu a terme a Kafountine, un poble pesquer situat al sud del Senegal. Un dels projectes, i el que més em va colpir, va ser el dels nens talibés. Era la primera vegada que escoltava aquest mot. Després d’informar-me vaig saber que eren infants d’entre 4 i 14 anys que són entregats, pels seus pares -generalment agricultors sense recursos-, als marabús, els mestres de l’Alcorà. Amb l’objectiu de construir un centre d’acollida pels nens talibés i proporcionar-los aliments, educació i atenció per millorar la seva qualitat de vida, Catalunya-Casamance va iniciar a principis del 2016 un projecte batejat amb el nom d’’Els talibés de Kafountine’. Lamentablement, aquest projecte es va veure frenat per l’oposició dels grans marabús de la ciutat de Santa Touba a la llei contra la mendicitat infantil que va aprovar el govern del Senegal el passat any.

El segon projecte del que em van parlar va ser l’’Escola de Kafountine’, on s’ofereixen classes d’alfabetització per adults en francès, la llengua oficial del Senegal. Així mateix, també s’ofereixen classes de castellà, d’anglès i d’iniciació a la informàtica. Aquestes classes, impartides per voluntaris, estan dirigides a la població local que vol millorar les seves oportunitats professionals.

El tercer projecte, en el qual he pogut col·laborar gràcies a la meva experiència educativa, són les ‘Escoles d’Educació Infantil’. L’objectiu principal de les escoles és trencar amb el circuit de l’analfabetisme que comença a la infància escolaritzant els més petits per tal que les seves mares puguin treballar i per tal que els fills més grans puguin anar al col·legi en lloc de quedar-se a casa cuidant-los. Des de l’any 2011, l’entitat disposa d’un centre al barri de Kabar i comptarà amb un nou centre en procés de construcció al barri de Santossou.

Els dies a Kafountine van estar plens de descobriments personals. Cada matí anava a l’Escola d’Educació Infantil de Kabar en bicicleta. Al llarg del camí observava a la gent, creuava el mercat, arribava fins a una caseta on unes dones em saludaven i agafava el camí que anava directe a l’escola. Els nens em rebien amb abraçades i somriures. Començàvem les classes matinals amb cançons de bon dia per donar pas a les activitats de l’organigrama que preparava cada setmana. Em va sorprendre la capacitat que tenen els mestres locals de parlar en francès però dirigir-se a cada alumne en la seva pròpia llengua materna (diola, mandinga o wòlof, entre d’altres). També em va sobtar l’interès que els nens mostraven vers la meva pell i el meu cabell llis. Em tocaven, mirant-me amb ulls vius, pendents de cada detall del meu rostre. Jugaven a assenyalar les meves pigues i se sorprenien cada vegada que treia la llengua o els feia pessigolles. Poc a poc varen aprendre el meu nom i jo vaig anar coneixent els seus. A les tardes, esperava que les meves companyes acabessin les classes amb els adults i anàvem a fer excursions per la zona (el jardí botànic, el mercat artesà, la platja, els senders…). Al capvespre, ens quedàvem enraonant i intercanviàvem vivències.

Ara, amb perspectiva, valoro l’experiència d’una forma positiva i agraeixo l’oportunitat que m’ha brindat la RMF. Em sento afortunada. Haver pogut viure en primera persona la tasca que realitza Catalunya-Casamance a Kafountine, donant feina als mestres locals a les Escoles d’Educació Infantil, promovent l’educació dels més petits i proporcionant coneixement als adults per millorar el seu futur, és realment esperançador”.